Ens despertem a les 6 i abans. Anem a esmorzar i anem cap a New Brighton. No estava previst. I després cap a península de banchs. En un poble molt bonic. Com tota la carretera que anem fent.
Hem d'arribar a dunedin a la tarda.
No som conscients de la dificultat d'algunes carreteres, totes precioses, però lentes i a més amb moltes parades.
Arribem cap a les 13.30 en el poble d'Akaroa i ens adonem que les distàncies les hem dr mesurar d'una altra manera i a la vegada planificar bé el que volem visitar.
Marxem amb la intenció d'arribar a Oamaru cap a les 5 però arribem a quarts de 6, s'està fent fosc i no trobem la platja dels pinguins i com que es tard, malgra que recomanaven de visitar especialment el downtown, marxem cap a Dunedin., que el GPS ens marca una hora.
Hi arribem cap a les 8, cosa que no ens deia el que deia el GPS. Conduir de nit, és més complicat des de l'esquerra.
Hi arribem cap a les 8, cosa que no ens deia el que deia el GPS. Conduir de nit, és més complicat des de l'esquerra.
Patim una mica a la carretera a més de no veure-la bé, i sembla que tot t'enlluerni.
Estem en el Mercure amb una atenció molt bona. La persona de recepció és molt amable i ens indica tant els restaurants propers, com el supermercat. Dunedin és una ciutat més gran que no pas Christchurch, almenys es el que sembla.
Una de les coses que aprenem aquest dia és que no podem improvisar. Les distàncies no són grans, però són lentes i la pròpia carretera ja és un espectacle.
Anem a sopar i dormir aviat, per poder despertar-nos que l'endemà ens espera la península d'Otago.
Una de les coses que aprenem aquest dia és que no podem improvisar. Les distàncies no són grans, però són lentes i la pròpia carretera ja és un espectacle.
Anem a sopar i dormir aviat, per poder despertar-nos que l'endemà ens espera la península d'Otago.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada