10 d'agost -Kaiteriteri

Ens aixequem aviat. En teoria l'esmorzar només és a partir de les 8, però ens diuen que si hem de ser cap a les 8:30 a encarregar el recorregut en vaixell, ells ja ho tindrien apunt a les 8 menys 10, i així va ser.

Les vistes des del restaurant són molt boniques. L'esmorzar està molt bé.

A la que acabem d'esmorzar marxem a l'habitació i anem, en cotxe, cap a encarregar el shuttle sea.

Tenim diferents recorreguts i finalment, decidim anar en vaixell fins a dalt de tot, i després baixar a Awaroa, i anar caminant, uns 11 km fins a The Ancorage, on tornaríem a agafar el sea suttle. 

Fa un dia de sol, malgrat que fa fred, però acompanya molt en el paisatge que són platjes de sorra blanca, vegetació, foques,... 

Ens deixen a les 11 i comencem a caminar, i anem passant rius, falls, piscines, ...

Dins del PN no és possible anar-hi en cotxe; hi ha allotjaments que ofereixen per poder estar uns dies molt tranquils en aquest indret. És realment un lloc per perdre-t'hi. 

Estem unes 4 hores caminant, arribem cap a les 15 hores a la platja on ens han de recollir a les 15:45. Realment ens haguéssim pogut entretenir una mica més i anar a veure altres coses dins del trajecte. 

El trajecte no és del tot senzill, hi ha pujades i baixades que cal tenir una mica de fons per fer-ho. 

Ens trobem alguns lavabos en el camí, però són fosses sèptiques. 

A les 15:45, puntualment marxem de la platja amb el vaixell i a les 17:15, aproximadament arribem, altra vegada, a Kaiteriteri. 

Ho recomano molt fer aquest recorregut, si es té el temps, si no, n'hi ha de més curtets i adaptats a cada realitat física de cadascú. 

Tenir present que hi ha molts mosquits! Encara que estiguem a 5 graus. Cal portar pulsera o alguna cosa pel tema. 

Anem cap a l'hotel, i hem de fer rentadora,... mirem abans el camí per a poder veure les cuques de llum, per si decidim anar-hi quan es faci fosc. 

Jo marxo una estona en el spa. 

Quan torno, no tenim massa ganes d'anar a veure les cuques. Hem caminat 4 hores, i demà hem de marxar a les 6 del matí, puntualment per poder agafar el ferry a Picton. Hem de ser-hi a les 9:30 com a molt tard. 

Al matí, havíem demanat a recepció com ho havíem de fer per l'esmorzar, i ens dieuen que ens el portaran el dia abans al vespre. 

I cap a les 6:30 ens porten l'esmorzar, en una safata, amb tot per posar a la nevera. Molt complert: fruita, iogurt, formatge, suc de fruita,...

Tot molt bé presentat  i la veritat és que faciliten molt el tema. Molt recomanable l'hotel. 

Anem a dormir aviat que a les 5 ens hem d'aixecar. 

9 d'agost - Kaiteriteri

Ens aixequem aviadet, com sempre. Arreglem maletes, amb un cafetonet que sempre podem fer gràcies als spreads que deixen a l'habitació. Cap a les 7:45 marxem cap a la taberna on ens han dit que podríem esmorzar. La taberna és autèntica! Ens demanen 25 ÑZ per un de molt complert (ous, bacon,...) i el que és el cafè va a part.

No hi ha ningú en el pub. Esmorzem sols. El taberner ens prepara amb molt de carinyo ell tot sol.

Després d'esmorzar, cap a la les 8:45 marxem cap a l'hotel. Carreguem les maletes i sobre les 10, aproximadament marxem cap al  nou destí Kaiteriteri, per pdoer veure el PN Abel Tasman.

El deplaçament, deixa la costa per endisar-se cap a paisatges més de coníferes, altre vegada. La dinàmica és la mateixa, parem, fem fotos, continuem...gaudim del procés, del viatge....

Cap a les 15 hores, aproximadament arribem a l'hotel. És també un tipus resort. L'habitació és perfecte, amb unes vistes cap a mar, increïbles.

En el cheking demanem com podríem fer lo de l'Abel Tasman, i hi ha diverses opcions que totes passen per fer una mica o molt de trekking i un recorregut en barca. Actius en aquest moment, hi ha un parell de companyies, una que actua com a taxi i una altra que fa un recorregut amb unes parades concretes, vaja, com un bus de línia però en el mar. El que vàrem agafar nosaltres es diu http://abeltasmanseashuttles.co.nz/

Abans de res, vàrem anar fins a Motueka per comprar en el supermercat, i també per a posar benzina. Resulta que a Kaiteriteri només hi ha una benzinera que és molt cara i la recepcionista ens va dir que millor anéssim fins a Motueka que només està a 5 km. El supermercat era una New World. Després vàrem comprar la beguda a Liquorland, però realment no era més barat que en el supermercat. 

Vàrem posar benzina, i allà hi havien uns camps d'arbres que semblaven fruiters, i vam preguntar si eren kiwis,,, i no.. eren pomeres. A New Zealand hi ha molta varietat de pomeres. 

Tornàrem cap a l'hotel, vàrem descarregar tot el del super i baixàrem tot caminant fins a la zona de platja que és on hi havien d'haver els llocs per poder contractar el viatge de l'endemà. 

Estava tot tancat, només hi havia un petit supermercat obert que ens va dir que fins demà. De manera que vàrem tornar cap a l'hotel, i atracàrem a la recepcionista, en el sentit que ens aconsellés quina podria ser la millor opció, entenen que volíem caminar una mica. 

Els possibles recorreguts els teniu en aquest link http://abeltasmanseashuttles.co.nz/timetable/.

Curiós que en aquest resort també es podien veure cuques de llum. Et facilitàven llanternes, i podies fer un petit recorregut a la nit, guiats per una corda, totalment a les fosques. 

El que sí que vaig gaudir, en aquest cas només jo, de l'spa, sauna, piscina,... que tenien. Vaig anar una estona i estava totalment sola. 

Després, cap a l'habitació a fer sopar i a mirar bé els recorreguts de l'endemà. 

8 d'agost - Punakaiki

Ens aixequem i esmorzem a la mateixa habitació amb el que ens han deixat per fer-ho i també el que hem comprat.

Puntualment estem a les 8 als llocs on es podem agafar els vols en helicòpter. Entrem a la que està oberta i també sembla més gran (http://www.helicopter.co.nz/glaciers/) . Ens expliquen les possibilitats que tenim i agafem el doble vol amb landing a un dels glaciars. Com que no saben segur si ho podran fer, no ens cobraran fins a la tornada. Són només 30 minuts. Ens diuen que a les 8:45 tornem a estar a lloc. De manera que tornem a l'hotel, preguntem si es poden deixar les maletes fins allà les 10, i no hi posen cap problema.

Tornem a anar a l'habitació i ho deixem tot recollit per poder marxar puntualment.

Anem a les 8:45, ens pesen i ens expliquen les normes de cara a l'helicòpter. Anem a esperar-lo i les 9 puntualment arriba i ens enlairem. Impressionant tot el que veiem i encara més quan aterrem en el Fox Glacier que era el que estava més fàcil d'aterrar, Una experiència molt recomanable.

Tornem després, paguem, curiosament podem decidir pagar en euros directament, i anem cap a l'hotel. Preguntem, quan temps ens requereix anar a veure caminant el glaciar i ens diu que és aproximadament 1,5 hores anar i tornar.

Anem, doncs cap a veure el glaciar ja que són les 10 del matí. Recollim tot i marxem cap allà, que està molt aprop del poble.

Anem tot xino xano per un camí molt ben senyalitzat on et va indicant la distància que hi ha fins arribar al glaciar. Hi ha explicacions de com ha anat retrocedint. El camí és preciós. Arribem al glaciar, estem una estona i tornem. Un paisatge molt similar als camps que recorren Gandalf i companyia amb els cavalls.

Es posa a ploure, però amb les capelines és molt suportable.

Cap a les 13 hores, tornem a pujar al cotxe i marxem cap a Punakaikiki.

Ens diu el GPS que hi ha unes 3 hores.

A Punakaikiki hi ha les Pancackes Rocs. 

Les vistes de cara a la platja són espectaculars. La vegetació també ens va canviant. Torna a ser la carretera un espectacle. Plou força i arribem a les Pancakes sobre les 4 llargues. Tot i així, decidim visitar-les i després ja anirem a l'hotel que el teníem localitzat. 

El recorregut de les Pancakes és un recorregut tancat, on hi ha View Point, que serveixen per a poder fer unes fotografies fantàstiques. Plovia molt, i també feia molt d'aire, però tot i així, podem fer bé les fotografies, i encara es veu més la força del mar i unes pancakes molt salvatges. Tot plegat hi estem aproximadament una hora o una mica més. 

Quan acabem anem cap a l'hotel (http://www.paparoa.co.nz/) . Són com casetes. Arribem i no hi ha ningú a recepció ens adonem que hem de trucar un timbre i ens apareix una noia. Ens dóna la clau, ens diu que no hi ha esmorzar (això ja ho sabíem), i que per comprar era complicat ja que no hi ha res per la zona. No havíem parat a Greymouth (hi havia de tot), pel fet que estava plovent i per poder intentar visitar les Pancakes el mateix dia (per tant, si algú fa aquest recorregut, molt millor parar un moment). 

La noia ens diu que si volem podem visitar cuques de llum en estat natural, però li diem en principi que no. 

Com que tenim per esmorzar, pensem que el millor serà anar a comprar alguna cosa al davant de les Pancakes que hi havia com un bar o sinó ens diu que hi ha també una taberna, una mica més avall. 

El fet és que comença a ploure molt, i molt, i decidim no sortir i menjar el que tenim. En tot cas l'endemà ja anirem a esmorzar a algun d'aquests llocs. I així ho fem, tenim una bona wifi, i ens quedem des de les 18 hores, aproximadament, tancats a l'habitació que també es molt gran i agradable, amb vistes al mar i tot. També decidim no anar a veure les cuques de llum... hagués estat bé, però de la manera com plovia era complicat. 

Demà a les 8 obren a la taberna i hi volem ser els primers per esmorzar. 

7 d'agost - Franz Josep

Avui ens torna a tocar una tirada gran de cotxe, però volem fer una paradeta a Queenstown, per poder saludar a la Laura Llop. La Laura ens va dir que teníem uns 3 hores fins a Queenstown i després fins a Franz Josep uns 4 hores, però ja sabem que això dels GPS a NZ és molt relatiu.

Esmorzem a les 6:30 i a les 8 en punt sortim des de Te Anau.

La carretera és molt bonica; ens fa sol, i això fa que encara sigui més agradable. Anem fent les parades i tot el que comporta pertinent, i arribem a Queenstown abans de les 11. Com que no dominem els espais, i tot i recomanar-nos alguns llocs gratis per aparcar la Laura, el que fem és anar fins el llac. Mentre esperem a la Laura, ja ens adonem que és un lloc de muntanya, sobretot d'esquí, amb uns vistes de les muntanyes nevades i de tot l'entorn increïbles.

Finalment ens trobem amb la Laura. Només volem estar una hora. Aprofitem per anar a canviar diners (350 euros/520 $ NZ, després me n'adono que és un molt mal canvi). Anem a un oficina no bancària que no em donen ni rebut. 

Anem a prendre alguna cosa a una granja que es diu Patagonia. La Laura ens presenta en el seu company argentí. Parlem una miqueta dels projectes, i de la seva vida a NZ. Tota una experiència. 

A les 12 anem cap al cotxe, i ens recomana que anem per una carretera que ens portarà per llocs molt bonics i amb alçada, i també que parem un moment a Arrotown que és un dels pobles de recerca d'or. 

El mateix GPS ens hi porta, ja que és un recorregut més complicat però més curt que donar tota la volta per carreteres millors. 

Cap a les 13 hores arribem a Arrotown, després de passar per paratges molt xulos i que ha valgut la pena agafar aquest recorregut. 

Fem unes quantes fotos i anem seguint cap a Franz Josep, primer cap a la costa, i després cap a l'interior. L'hora de sortida és sobre les 13:30. 

Hi ha algun recorregut sense benzineres que estan avisats a la mateixa carretera. 

Comencem a trobar els ponts d'un sol carril, molt bonics, però alenteixen el temps. 

Després d'unes quantes hores, arribem a primer a Fox Glacier, i després per una carretera complicadeta, i a més plovem, arribem al cap d'uns 30 minuts, i a Franz Josef. L'hora d'arribada és sobre les 17:30 o 17:45. Es fa de nit. Amb una mica de dificultat trobem l'hotel i anem cap a munt. L'hotel és diu Punga Grove, són allotjaments amb cuina i tot (també microones) , però l'esmorzar és molt fluixet, ja que està tot a la mateixa habitació. A favor, dir que l'habitació és enorme i molt còmode. 

Anem a buscar el supermercat per comprar alguna cosa per sopar que la trobem ( 4 Square Supermarket) . ,.... i també per esmorzar. El fet de tenir microones també ens fa ser una mica més pràctics a l'hora de comprar el sopar. 

Tot plegat, doncs, anem a dormir. Demà al matí volem mirar la possibiltiat de volar i hem d'anar a les 8 puntualment que és quan obren els diferents establiments d'Scenics Fligths. 

6 d'agost - Te Anau

Avui ens toca poc cotxe i visitar el Doubtful Sound, un dels millors fiords de Nova Zelanda. Teníem el dubte entre el Milford i aquest, i finalment, pel que deien els foros, ens vàrem decantar per aquest. Així tenim l'excusa per poder visitar en un altre moment NZ!

Hi havia l'opció d'agafar el lunch, però decidim no fer-ho. Cal aclarir que dins del vaixell que fa la visita (del petit i del gran), hi ha tot el cafè que vulguis i també l'aigua que vulguis. Nosaltres, com que això ho desconeixíem, ens en vàrem endur. Els bocates i fruita sí que els vàrem portar nosaltres.

Anem amb Real Journeys, i ens venen a buscar a l'hotel, a la recepció (tenen un servei de recollida). Ens recollen sobre les 8:45 i sabem que ens tornaran sobre les 18 hores. 

Ens desplacem fins a la sortida del primer vaixell que està a unes 20 minuts de l'hotel en la furgoneta. La sortida es deia Manapouri. Hi ha molta gent a la parada, ja que hi ha persones que embarcaran per quedar-se a la nit. Bé, cap a les 9:30 embarquem i naveguem fins a la presa elèctrica, que ja ens fixem en llocs molt bonics. La central no es pot visitar en aquests moments. 

Des d'allà ens desplacen en un bus per tots els boscos fins a trobar l'inici del Doubtful. Passem per boscos impressionants, per falls, per petits rius,... és un ecosistema espectacular!

Llàstima que ens plou, i això fa que les fotografies no quedin tan bé, però realment és un espectacle la natura en sí. Hi ha pujades i baixades que fan patir una miqueta. 

Finalment, arribem al vaixell gran, que és molt gran, pel que ens havíem imaginat. És un espai molt agradable, on en permet deixar tot en una taula o on vulguis, i gaudir del recorregut. 

Anem baixant fins arribar a mar, i podem gaudir del clàssic en un fiord, a més, amb neu a les muntanyes, salts d'aigua, vegetació,... diuen que aquest fiord el capità Cook li va posar aquest nom ja que li feia molt de respecte navegar, ja que hi havia corrents. Interessant la història a la Wikipedia. 

 L'arribada a mar, on podem veure illetes amb foques, pingüins,... la veritat és que preciós. 

Tot i ploure i fer un dia molt núvul, no  li treu gens d'espectacularitat al fiord; totalment al contrari, la boira, a vegades amb ullades de sol, el vent, li donen aquest aire de natura verge. 

Després tornem cap amunt. Tot plegat, són només de navegació, de les 10;30 fins les 16:00, aproximadament. 

Ens acosten altre vegada en bus fins a la presa, aquesta vegada una mica més ràpid ja que no hem de fer parades per les fotos, i tornem a agafar el vaixell cap a Manaouri. Arribem sobre les 17:15 a Manapouri on ja hi ha el bus que ens està esperant. A les 17:45, com a màxim, ja tornem a estar a l'hotel. 

Deixem trastos, anem a comprar sopar en el super, i refem les maletes per marxar l'endemà. 

5 d'agost - Te Anau

Aquest és el recorregut que hem de fer

Això vol dir que hem de sortir aviat i a les 8 en punt del matí ja estem esmorzats i en el cotxe per marxar cap a Te Anau. Abans, però passem pel New World que obren molt aviat (en funció de la població però era habitualment cada dia des de les 7 a les 9 del vespre), comprem una mica de fruita, amanides,... Ho fem ja que ens diuen que el poble és molt petit i no hi ha massa supers ni tampoc massa oferta, especialment ara que és l'hivern. Te Anau és una destinació molt d'estiu.

En resum, sortim cap a les 8:45 del matí de Dunedin.

Com ja comencem a estar habituats en el trajecte, sabem que la carretera serà espectacular i per tant, ja acostumats a anar parant, gravant,...

Ja a Dunedin, decidim que farem dues nits a Te Anau. Una de les coses que hem de fer és el Doubtful Sound i sabem que tornem cap a les 18 hores. En teoria havíem d'anar a dormir a Queenstown, però no tenim ganes de fer la carretera de nit, i a més, ens recomanen que la fem de dia ja que, com totes les altres, és molt maca.

Tornant a anar cap a Te Anau, tot i les 3,30 hores del Google Maps, ben bé, triguem unes 4,5 hores. Arribem a l'hotel a les 13:30, aproximadament. Demanem per la informació de les coves de les Glowworm, i la recepcionista truca a l'empressa Real Journeys, que és amb qui tenim contractat també l'anada al fiord, i diuen que hi ha dues places per la sortida que han de fer a les 15 hores.

Encarreguem, i anem a deixar a maletes a l'habitació, i a menjar una mica de fruita i coke. El llac Te Anau, és una passada.

Ens costa trobar on està la sortida, però al final, ho trobem. Primer és un desplaçament en barco pel llac, que això ja val molt la pena, i després arribem a les coves. Són uns coves, amb una quantitat d'aigua a l'interior impressionants, amb una força de l'aigua brutal.

Després en un moment, fem una parada per veure les cuques de llum que hi ha en el sostre de la cova, on no podem fer fotos, ni tampoc parlar, ja que alteren el seu hábitat. Sembla increïble aquest moment!

Al tornar, ens expliquen una mica la flora i fauna de New Zealand, i mentre l'altre grup està a dins les coves, ens expliquen també com és l'ecosistema de les Glowworm... per cert, una mica fastigós...

Tornem ja cap a Te Anau en el barco, que per cert hi ha aigua i cafè gratis.

Cap a les 17:15 ja estem a Te Anau, i anem a fer una volteta pel llac. Ja es veu que és molt d'estiu, no només pel clima que fa ara (estem a 1 o 2 graus), sinó, també pel tipus d'allotjament, i per la moguda que hi ha en aquest moment que és molt poca.

Dins dels pocs establiments que estan oberts, hi ha un supermercat (no gaire gran però que tenen de tot) on comprem les cerveses i vi. I anem cap a l'hotel. S'ha de dir que l'hotel també té Spa, tot i que no l'utilitzem en aquest cas. 

Aprofitant que també hi ha Guest Laundry, esperem l'endemà per fer una rentadora. Demà ens espera la visita al fiord. 

4 d'agost - Dunedin

A les 6:30 estem esmorzant, ja que ens espera una visita important que és la de la península d'Otago.

Tenim dubtes de si agafem barco o no des de Dunedin i decidim preguntar a la recepcionista per saber quina és la seva recomanació. Ens diu el recorregut que hem de fer en cotxe, i després com hem d'arribar fins al final on hi ha la platja on arriben els pingüins. 

També tenim pendent un visita que pel temps com anàvem no la vàrem poder fer el dia anterior. Per tant, posem en el GPS el castell de Larnach (trobem al costat del cotxe gel) per fer la carretera interior de la península i després anem per la part de la costa. 

Les vistes des de l'alçada de la península són precioses, van apareixent uns penyasssegats impressionants. Fa un vent molt gran, i un fred que déu n'hi do, estem a 1 o 2 graus. 

Arribats al castell anem cap avall i anem avançant pel costat de la costa. Anem tirant i tirant, parant i fent fotografies fins a arribar al final on hi ha l'Albatro Centre. 

Tot això se'ns ha fet les 10 del matí. 

Per visitar els pingüins només es pot fer a les 6 de la tarda, amb lo qual, i veient el fred i el vent al matí, decidim no tornar.hi. 

Anem a fer fotografies als penyassegats i decidim tornar per la carretera de la costa. 

Pensem que, donat que és al matí, ens acostem fins a Moeraki a veure les Boulders. Per tant, tornem enrera respecte la carretera que havíem fet la nit anterior. Continuem adonant-nos de la categoria de les carreteres, els verds dels "teletubies", del hobbit, ... 

Arribem cap a les 13 hores, més o menys, i la marea ja comença a pujar, per tant, des de el pàrking de cotxes no ens podem acostar a les boulders. Però una mica més endavant de la carretera hi ha l'entrada a un bar, i allà, deixant 2 $ per persona (s'han de posar en una bústia) baixes directament on estan les boulders. Molt xulo, i diferent,. aquestes pedres erosionades pel mar. 

Després de fer fotografies, tornem cap a Dunedin, amb tot això arribem a Dunedin cap a les 14:30 aproximadament. I anem a visita el carrer més costerut del món!  Vaja, una de les més costerudes. Baldwin Street. 

La pujem i baixem, amb una mica d'esforç. 

I després ens desplacem cap al centre de la ciutat per poder visitar-lo, ja que entre d'altres coses ens queda el Octagon per veure, la fàbrica Cadbury i l'estació de tren.

Aparquem en un parquímetre al costat del New World, i fem aquestes visites. La Cadbury està molt bé ja que pagues 5 $ i et donen un pack de xocolates i un descompte en el bar del costat. L'estació és un edifici preciós, d'on surten alguns dels trens turístics i el centre de la ciutat, té el seu encant com a ciutat típica neozelandesa. 

A les 6 quan baixa el sol del tot, anem a comprar el sopar al super, i anem cap a l'hotel a fer dutxa i sopar. Igual com el primer dia, anem a comprar un fish and chips del super petit de la cantonada. 

I a descansar que l'endemà ens toca un altre dia interessant.